El Blog de Juanito

Una bona amiga, Encarna Sant-Celoni i Verger, escriptora, poeta i no se quantes coses més. M’envia este correu, que degut al seu interés vos faig arribar a tots. Per cert, si no heu llegit res d’Encarna vos recomane que ho feu. Per a mi és un orgull ser amic d’ella. Vos recomane especialment “Al cor, la quimereta” un excelent llibre, del qual va fer una millor presentació al nostre poble. Bé, vos deixe amb el correu i els dos arxius
“Bon dia, xicones i xicons,
Supose que ja us heu assabentat que diumenge passatU(22-2-09) va faltar l’escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas; com a antòloga d’Eròtiques i despentinades, hi havia de fer quelcom i hi vaig posar mans a l’obra.
Us adjunte dos arxius: l’un amb una coseta que li dedique, ara ja in memoriam, i l’altre amb un poema seu, “La sang se’m clivella” -un fragment del qual és en la pàgina 135 de l’antologia-, perquè el tingau sencer. Podeu compartir-los amb qui vulgau.

Encarna

LA SANG SE’M CLIVELLA

Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l’enyor de tanta cosa
em despentina l’instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.

Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d’aquells moments perduts…
No sé si ploraré demà,
perquè la pena
és massa fonda avui
per a arrencar-la
estella a estella.

Però tot està a punt:
l’artèria, oberta;
les mans, enceses; el cos,
tens i expectant…
i tot és a tant a punt,
que la sang se’m clivella!

CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS (del llibre Llibre d’amic e amada)

Em costa trobar la paraula justa que done cos a la mancança i, doblegant-hi el coll, deixe de pouar númens i hàlits en la mar de lletres que m’escanya i t’ampre la veu, despentinada: encara ‘em cou massa la sang’, i ‘se’m clivella’, i ‘se m’esmussen les dents, com atzavares, de tant de traure estelletes al silenci’…
No fa gaire que m’he assabentat, pel diari, que has faltat, de matinada… Te n’has anat, curiosa, amb el cap alt i la mirada serena, així de clar. I també de puntetes, com si res, així de cru… I de sobte m’ha creuat la cara un somriure, recordant l’última vegada que ens vérem, fa uns huit mesos, a ta casa, amb les teues gates i un llanterner pel mig, mentre ens dedicàvem llibres de poemes i xarràvem de revoltes i justes, i de la cosa pública i de la literària…
Gràcies per ser com fores –com ets–, senyora i madona Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, preclara escriptora i historiadora, e ‘cara amiga d’anys i afanys’.

Encarna Sant-Celoni i Verger, febrer 09″

Descanse en pau.